Pàgina:Hero i Leandre (1915).djvu/48

seguida d'ulls i seny i cor dels homes,
i alguns dels joves, admirant-la, deien:
— He estat a Esparta, la ciutat he vista
dels lacedemonians, on giny i força
les més belles proclamen; mes donzella
aital, no vegi pas tan tendra i digna.
— Potser de Cipria és la més jove Gracia.
— De mirà em canso i mai la tinc per vista.
— Mori jo al punt que de son llit devalli.
— Jo ni déu a l'Olimp voldria ésser
si Hero tenía per muller a casa.
— Cipria, si no puc heure ta ministra
dona'm com ella una muller ben tendra. —
Així alguns joves parlen, quan un altre,
foll per l'hermosa noia, es pren la testa.
Pobre Leandre! Tu, veient l'hermosa
ja no et pots sofri al cor la punxa oculta;
mes, copsobtat per una ardent sageta,
ja sens l'hermosa Hero no pots viure.
D'amor la flama el llambrec d'ulls atía,
i el cor, amb foc potent, li bull amb furia.
L'alta hermosor d'immaculada dòna
punxant a l'home és com brusent sageta.
Sa via es l'ull, que el raig de l'hermosura
llisca pels ulls i cau al cor dels homes.
Ell pu llavors se sentí amb por, frenètic,
trèmol i vergonyós : son cor glatía,
s'enrogí tot, amb la bellesa esplèndida