Pàgina:Hero i Leandre (1915).djvu/61

Tot ella és bell conjunt de belles Gracies,
que, si tres los antics ésser fingiren,
tant sols aquell mirar d'Hero amorosa
a cent Gracies plegades les eclipsa.
Sacerdotessa ideal, digna de Venus,
tant sublim s'ostentava entre les dònes,
que altra viventa Venus ser diría's.
Los cors apassionats a ella s'envolen;
conversar-hi, elegir-la per esposa
tots voldríen : si en té d'homes ull-presos!
Segura prop les ares, per tot vaga
soleta, no veient que la seguíen
estols de fadrinets, la flor dels joves.
Un d'ells, embadalit, aixís comença:
— Α Esparta bé hi he estat, en sos certamens
llorejades belleses bé s'hi obiren;
i jamai tant gentil casta puncella
son aroma hi badà. Tal volta Venus
per serva es tria de les Gracies una.
Deliquis d'amor sento contemplant-la.
Jo m'hi fonc... jo m'hi fonc. Plaenta em fóra
la mort després que espòs pogués ser d'Hero.
Ni ser un déu del cel preferiría,
si el ceptre ella tingués de mon reialme.
Mes lo desvari em porta a l'impossible:
feliç jo si ma nuvia un jorn s'hi sembla! —
 Tals flors li tira un jove, mentres altre
la coenta ferida callat serva,