Aquesta pàgina ha estat validada.
Verges fontanes qu'esmortides cauen
la vestidura pel rocàm s'esquinsan:
volan y's perden a la vall profonda
vels de brumera.
Tot el ramatge del barranch tremola;
l' au al volarhi esparverada gira;
just a la gola dels avenchs qui roncan
l'iris hi juga.
Sobre la penya més abrupta, al cayre,
guayta en ruines la gentil rotonda,
temple que Tíbur dedicà a l'austera
verge Sibil-la.
Oh! be està'l temple del antich oracle
just a la vora del sonant abisme
hont es eix riu impetuós, del estre
símbol y norma.
