Oh! deixemlos passar, tú que sempre tas alas
Desplegadas vers lo cel, jo pobre que aquells ídols
Algun temps adorí:
Oh! deixemlos passar ab llurs llorers, llurs galas,
Y tú, cor fet de amor, y jo, cor fet de barro,
Restem lluny d'ells aquí.
Restem lluny d'ells aquí; y com un jorn en Roma
Mentre ab pompa triunfal los césars recorrian
Sos pórtichs y vells murs,
Tal volta alguns cristians, residuos dels martiris,
Dins de las catacombas per aquells oferian
Al Senyor llurs cors purs;
Nosaltres lluny del mòn, lluny dels ídols que adora,
Tú la mártir de amor, jo 'l penedit poeta,
Oferirem á Dèu,
Tú la copa d' encens que de ton cor t' ets feta,
Jo 'l ramellet de rims que 'l cel mateix me inspire,
Ay! en obsequi tèu.
Com es gran lo valor que 'n los combats ostentas,—
Pus tú també heroina que 'ls homes desconeixen
Tens també 'ls tèus combats:—
Combats tú també tens, en los cuals te presentas
