Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1861.djvu/48

— 48 —

enterraula ab son mantell,
ab arpa y ceptre enterraula.—
Fills de la reyna, plorau,
plorau de dol y anyoransa.
Ay mare! no ets morta, no;
encara ton foch m'abrasa;
no ets morta, no, mare meva.....
los teus fills viuhen encara.
Fills de la reyna, plorau,
plorau de dol y anyoransa.
Rodejan la seva tomba;
al peu un llorer hi plantan,
sols ab llágrimas lo regan;
Fills de la reyna, plorau,
plorau de dol y anyoransa.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Y feya llarch temps que muts
vetllaban la tomba santa,
cuant l'arpa dona un gemech.....
la reyna s'ha despertada!
Nostra mare resucita:
fills de la reyna, esperansa!