Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1865.djvu/180

Dolent, catiu, Yo mala-t viu,

Mas mala-m vist, Mala-m prenguist.

Ell, qu' enten son entremés, voldria fer las bodas de matinet y ab poca gent, mes enlla y sos parents volen que 's fassan al bell del dia, que hi vajen nobles, jurats y cavallers, y la novia

Yrá honrada Alt cavalcada En cosser blanch, Durán lo banc.

Del fre parents, Dels seus potents, Puix prou ne te.

Ella queda tota superbiosa regirant los ulls y mastegantse las unglas dels dits. Ell á 'l últim feu sos comptes de tenir sas cosas aparelladas al temps de rosas. Lo ters diumenje 's fa la festa, acudeix tot lo veinat y menjan y ballan á llur plaer, quedant la tristesa per ell á solas.

Dillunts seguent, Com fom dinats, Los convidats Tots s' en partien; E sols me dien: «Gracies grans E molts infants Vos done Deu. Si res voleu Yo so tot vostre; Si be no-u mostre Del que se fer

Al menester Manau de mí.» Fan son camí, Lo novensá Deixán mal sa. La novensana Romás ufana Com pago vell Mirán-se bell Roda ben alta, Dels peus la falta Nunca mirant [1].

Com foren casats, per mes qu' ell s' afanyás per mantenir pau y concordia, ella sempre estava mal contenta; no 's cuidava de clau ni de mesura, sinó de tenir plat, escudella, tassa y sal que ningú hagués tocat; no volia res del mercat si hi havia home penjat, sino perdius, conills y francolins vius; tenia en sa cambra foguer y olleta, dormia fins á las deu, no filava ni cusia, no 's treya las mans dels guants; mes

Sols claus tenia Al seu mig cofre Ple de girofle

E drogueríes.... Pasta de muda, D' oli de ruda

1. Diuhen que 'l pago que tant s' ufana quant aixampla la cua, s' avergonyeix y queda tot arrupit quant se veu las potas tan lletjas.