Pàgina:Jochs Florals de Barcelona en 1867.djvu/74

De Viquitexts
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


 Quant los romeus que tornaven
Del Sant Sepulcre trobaven
 Sagrat foch,
Hospitalitat segura,
Y ángels d' ells n' havien cura
 Per tot lloch.

 Dolça llengua afalagada
Per una boca estimada
 Que jo anyor;
Llengua ab que 'm digué una nina
Quant encara era fadrina,
 Jo t' ador:

 Y mes tart dins de l' esgleya
Quant lo sacerdot l' hi deya
 Devant mi
Si per espós me volia,
Ab ton accent d' harmonía
 Digué: Sí:

 Dolça llengua que delicies
Mil me dones en caricies
 De mos fills
Quant ab ella á Deu alaben
Diguent uns cantars que saben
 Molt senzills:

 Jo 't salut! Tu m' ensenyares
La oració, tu lira 'm dares
 Per cantar,
Y aquests cants son m' alegría
Quant m' en torn, finit lo dia,
 Dins la llar.