Aquesta pàgina ha estat revisada.
gonya li encengués la cara. I quan els seus ulls caigueren sobre l'esquerdalenc rostre del difunt, ont semblava haver-se petrificat l'empremta del martiri, un crit de la conciencia li féu bategar el cor i exclamar amb veu confosa:
— Déu t'hagi perdonat, Magí!
Bufà la xinxeta, i, amb un llum a la mà, eixí tota esgrogueída, mentres sobre 'l mort queia la negror de les tenebres.
