fills y muller ni D. Quixot de la mestressa y nevoda, una nit se sortiren del poble sens que ningú los veigés, y en ella caminaren tan que al apuntar lo dia tingueren per segurs de que no 'ls trobarían encara que 'ls busquessen. Anava Sanxo Pança sobre son ase com un verdader patriarca, ab sas alforjas y sa bota, y ab molt desitj de veurers ja gobernador de l' ínsula que son amo li havia promés. Casualment prengué D. Quixot la mateixa ruta y camí que habia seguit en son primer viatje que fou per lo Camp de Montiel, camp per ahont caminava ara ab menos pesar que lo volta passada, perqué per rahó d' esser l' hora de l' aubada y ferirlos de través los raigs del sol no 'ls fatigavan. Digué en aixó Sancho Pança á son amo: miri vostra mercé, senyor cavaller aventurer, que no se li olvidi lo que de l' ínsula me té promés, puix jo sabré gobernarla per gran que sia. A lo que li respongué D. Quixot: has de saber, amich Sanxo Pança, que fuu costum molt usada dels cavallers aventurers antichs fer gobernadors á sos escuders de las ínsulas ó regnes que guanyavan, y jo tinch determinat de que per mí no 's perdia tan agrahida costum, avans penso aventatjarme en ella, perque élls alguans vegadas, y segurament las més, esperavan á que sos escuders fossen vells, y ja després de cansats de servir y de soportar dias dolents y nits pitjors, los davan algun títol de comte, ó per lo menos de marqués d' algun vall ó provincia de poch mes ó menos; peró si tú vius y jo visch, be podria ser qu' avans de sis dias guanyés jo tal regne, que tingués altre a éll adherents y que vingués de motllo pera coronarte rey d' un d' ells. Y no ho tingues pas per molt, que cosas y cassos succeheixen als tals cavallers per modos tan may vistos ni pensats, que ab facilitat te podria donar encara mes de lo que 't prometo. D'aqueixa manera, respongué Sanxo Panza, si jo fos rey per algun miracle de los que vostra mercé diu, per lo menos Juana Gutierrez ma muller vindria á esser reyna y mos fills infants. ¿Donchs qui ho dupta? respongué D. Quixot. Jo ho dupto, replicá Sanxo Pança, perque crech qu' encara que Deu plogués regnes sobre la terra, cap assentaria bé sobre lo cap de Mari Gutierrez. Sapia, senyor, que no val dos maravedís pera reyna; comtesa li caurá millor, y encara Deu y ajud. Encomanau á Deu, Sanxo, respongué D. Quixot, qu' éll li dará lo que mes li convinga; empero no apoques ton esperit de tal manera que 't vingues á contentar ab menos que esser adelantat. No ho faré, senyor meu, respongué Sanxo, y mes tenint tan principal amo en vostra mercé, qui 'm sabrá donar tot alló que m'estigué bé y jo pugue portar.
