Pàgina:L'ingeniós hidalgo Don Quixot de la Mancha (1882).djvu/49

he dit, perqué jo, viva Deu, te dich que 'm va qüent molt l'orella. Aquí porto una ceba y una mica de formatje y no se quants rosegons de pá, digué Sanxo, pero no son cosas dignes d' un tan valent cavaller com vostra mercé. Y que malament ho entens, respongué D. Quixot; te fas saber Sanxo, qu'es honra dels cavallers aventurers no menjar en tot un mes y que si menjan siga d' alló que trovin mes á má, y aixó tindrias tú per cert si haguesses llegit tantas historias com jo, puix encara qu' han sigut moltas, en totas ellas no he trobat feta relació de que los cavallers aventurers menjessen si no era per casualitat, y en alguns sumptuosos convits que 'ls hi feyan, puix los demés dias se 'ls hi passavan en flors. Y encara que 's deixa entendrer que no podian ells viurer sense menjar, y sens fer las demés necessitats naturals, perqué eran homens com nosaltres, s' ha d' entendrer també que caminant lo mes del temps de sa vida per las florestas y despoblats y sens cuiner, son menjar mes continuat serian viandas rústicas tals com las que tú ara m' ofereixes; aixís que, Sanxo amich, no te doni congoixa lo qu' á mí me dona gust, ni vulgues tú fer un mon nou, ni treurer de sos quicis á la cavallería aventurera. Perdonim vostra mercé, digué Sanxo, puix com jo no sé llegir ni escriurer, com altre vegada he dit, no sé ni he caygut en las reglas de la professió cavalleresca; y d' aquí endevant jo provehiré las alforjas de tota mena de fruyta seca pera vostra mercé qu' es cavaller, y pera mí las ompliré, puix no ho só, d'altres cosas volátils y de mes substancia. No dich jo, Sanxo, replicá D. Quixot, que siga cosa forsosa als cavallers aventurers no menjar altre cosa sino aqueixas fruytas que dius, sino que son aliment mes usual debia d' esser d' ellas y d' algunas herbas que trobavan pels camps qu'ells coneixian y jo també conech. Virtut es, respongué Sanxo, coneixer aquestas herbas, puix segons jo vaig imaginant, algun dia será menester usar de tal coneixement. Y treyent en aixó lo que digué que portava, menjaren tots dos en bona pau y companya. Emperó desitjosos de cercar ahont allotjar aquella nit, acabaren ab molta brevetat sa pobre y seca pitansa: pujaren á cavall y donantse pressa pera arrivar á poblat avans qu' es fes de nit; mes los faltá lo sol y l' esperansa de trobar lo que desitjavan prop d' unas cabanyas d' uns cabrers, y aixis determinaren de passarla allí: y tot quant fou trist per Sanxo no arrivar á poblat, fou causa d' alegría pera son amo dormirla á cel descubert, per semblarli que cada vegada qu' aixó li succehia era fer un acte posessiu que facilitava la prova de sa cavallería.