Aquesta pàgina ha estat revisada.
Quin doll d'aigua a la font
ara que és vespre
i la lluna ha assolit les cimes cobejades,
i l'estrella primera
lluerna dels camins
és perduda entre-mig les immenses miriades,
i als confins de la terra
tots els enamorats es besen i s'estrenyen,
de l'una a l'altra serra.
Quin doll d'aigua a la font
ara que tot és nou perquè la lluna és plena.
