Pàgina:La Atlantida (1886).djvu/210

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

pren forma, vida y esperit lo marbre,
y en cada flor los Zèfirs amorosos
veuhen los ulls verdosos
de púdica Napea.
Al compás de les Gracies,
armonisan sa dança en les riberes
los pastors al ombriu de les acacies,
y en lo cel blau les rítmiques esferes.
Y mentre ab sos joyells y ab los de Ceres,
la enramellada Flora,
per cubrir de les illes la nuesa,
nova catifa de verdor ha estesa,
Iris, que 'l sol anyora,
teixeix los set colors en sa garlanda,
que 'l cel pendrá per banda,
y del sagrat Olimp entre les bromes
los deus fan lloch al més valent dels homes.