Aquesta pàgina ha estat revisada.
que al traspàs nostre
gens no pensem.
Si bé pensàvem
e ruminavem
quant nos convinga
ans de morir,
ab diligencia
la consciencia
scodrinyariem,
vespre y matí.
Aquesta vida
és sense mida,
de díe en díe
va-s acabant.
Les gents se-n riuen,
per molt que-ls diguen:
ja vindrà l'hora
hon ploraran.
Agoytau, pares,
vigilau, mares,
car de vosaltres
naix tot lo mal,
de la poca ànsia
mala servança
dels fills e filles,
que-ls mal criau
Si bé-ls criauveu,
e-ls ensenyàveu
mentre són jovens
d'amar llur Deu,
con moririeu
no temeríeu
donar-ne compte
davant Aquell.
De què-t profita
cantar e riure,
jove profà
molt deshonest?
