Pàgina:La Divina Comèdia. Infern (1921).djvu/17

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
CANT SEGON
PROEMI DE L'INFERN
Descoratjament humà. Confort diví. Les tres dones benaurades.


F
inava el jorn, i l'aire del capvespre

els éssers animats que hi ha a la terra
treia de llurs fatigues: jo sol, únic,
4.m'aparellava a sostenir la lluita
tant del camí com del sofrir de l'ànim,
que descriurà la ment, qui no fa errada.
7.O Muses! o alt ingeni! Deu-me ajuda!
O ment, que el que jo viu vares escriure!
Ara ací serà vista ta noblesa!
10.Jo comencí: —Poeta: tu, que em guies,
mira si és prou potent la virtut meva
abans que a un pas tan arriscat em fiïs.[1]


  1. Lo giorno se n'andava, e l'aer bruno
    toglieva gli animai che sono in terra
    dalle fatiche loro; ed io sol uno
    4m'apparecchiava a sostener la guerra
    Sì del cammino e sì della pietate,
    che ritrarrà la mente che non erra.
    7O Muse, o alto ingegno, or m'aiutate!
    O mente che scrivesti ciò ch'io vidi,
    qui si parrà la tua nobilitate!
    10lo cominciai: "Poeta che mi guidi,
    guarda la mia virtù, s'ella è possente,
    prima che all'alto passo tu mi fidi.