Pàgina:La Divina Comèdia. Infern (1921).djvu/22

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

85.«—Ja que de tan al fons vols saber coses,—
m'ha respost—vaig a dir-te, en breus paraules,
per què ací dintre vinc sense temença.
88.Només aquelles coses s'han de témer
que de fer mal a altri són capaces:
cap de les altres no ha de fer paüra.
91.Per la mercè de Déu talment sóc feta,
que no m'atenyen les misèries vostres
ni pot cremar-me el foc d'aquest incendi.
94.Dama gentil hi ha al Cel tan compadida
d'aquest obstacle contra el qual t'envio,
que una sentència forta allà dalt trenca.
97.De Llúcia aquesta ha demanat l'auxili
dient-li: «—El teu fidel té gran fretura
»ara de tu, i a tu jo el recomano.»
100.De tota crueltat Llúcia enemiga,
s'ha alçat, venint al lloc on jo em trobava
(que amb l'antiga Raquel era asseguda),[1]


  1. 85'Da che tu vuoi saper cotanto addentro,
    dirotti brevemente' mi rispose,
    'perch'io non temo di venir qua entro.
    88Temer si dee di sole quelle cose
    c'hanno potenza di fare altrui male;
    dell'altre no, chè non son paurose.
    91Io son fatta di Dio, sua mercè, tale,
    che la vostra miseria non mi tange,
    nè fiamma d'esto incendio non m'assale.
    94Donna è gentil nel Ciel, che si compiange
    di questo impedimento ov'io ti mando,
    si che duro giudicio lassù frange.
    97Questa chiese Lucia in suo dimando,
    e disse: 'Or ha bisogno il tuo fedele
    di te, ed io a te lo raccomando.'
    100Lucia, nimica di ciascun crudele,
    si mosse, e venne al loco dov'io era,
    che mi sedea con l'antica Rachele.