Pàgina:La Divina Comèdia. Infern (1921).djvu/34

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
CANT QUART
CERCLE PRIMER: ELS LLIMS
Pàrvuls innocents. Patriarques i homes il·lustres.


E
l son pregon rompia, dins ma testa,

un tro tan fort, que em féu alçâ, amb llestesa,
com qui, de sobte, és despertat per força;
4.i, un cop ja dret, la reposada vista
girí a l'entorn, amb atenció fixant-m'hi,
per conèixer el lloc on em trobava.
7.I em vaig veure llavors damunt la vora
de la vall abismal adolorida,
que de clams infinits fa una tronada.
10.Era obscura, pregona i nuvolosa:
talment, que, els ulls fixant tant com podia,
no arribava cap cosa a distingir-hi.[1]


  1. Ruppemi l'alto sonno nella testa
    un greve tuono, si ch'io mi riscossi
    come persona che per forza è desta;
    4e l'occhio riposato intorno mossi,
    dritto levato, e fiso riguardai
    per conoscer lo loco dov'io fossi.
    7Vero è che in su la proda mi trovai
    della valle d'abisso dolorosa,
    che tuono accoglie d'infiniti guai.
    10Oscura, profonda era e nebulosa
    tanto, che, per ficcar lo viso al fondo,
    io non vi discerneva alcuna cosa.