Pàgina:La Divina Comèdia. Infern (1921).djvu/39

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

85.El bon mestre, llavors, començà a dir-me:
—Esguarda aquell que al puny porta l'espasa
i va davant dels altres, com a príncep.
88.Veus-lo? És Homer, el sobirà poeta.
El qui el segueix, Horaci és, satíric;
és Ovidi el tercer, i Lucà l'últim.
91.I, puix que a cadascun i a mi s'aplica
el nom que aquella veu ara escampava,
em fan honor i, en fer això, bé obren.—
94.Així adunar-se viu la bella escola
d'aquell dominador del cant altíssim,
que sobre els altres vola com una àguila.
97.Després que entre ells un xic enraonaren,
es giraren a mi amb gest saludívol;
i somrigué, content d'això, mon mestre.
100.I honor bon xic més gran encara em feren,
car em varen fè entrar dins la llur colla
i fui sisè entre aquells tan alts ingenis.[1]


  1. 85Lo buon maestro cominciò a dire:
    "Mira colui con quella spada in mano,
    che vien dinanzi a' tre: sì come sire.
    88Quegli è Omero, poeta sovrano;
    l'altro è Orazio, satiro, che viene;
    Ovidio è il terzo, e l'ultimo è Lucano.
    91Però che' ciascun meco, si conviene
    nel nome che sonò la voce sola,
    fannomi onore; e di ciò fanno bene."
    94Così vidi adunar la bella scuola
    di quei signor dell'altissimo canto
    che sovra gli altri com'aquila vola.
    97Da ch'ebber ragionato insieme alquanto,
    volsersi a me con salutevol cenno;
    e il mio maestro sorrise di tanto:
    100e più d'onore ancora assai mi fenno,
    ch'essi mi fecer della loro schiera,
    si ch'io fui sesto fra cotanto senno.