Pàgina:La Divina Comèdia. Infern (1921).djvu/52

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
CANT SISÈ
CERCLE TERÇ: GOLUTS
Cerber. Ciacco i la seva profecia.


E
n reobrir-se'm la ment, que s'era closa

dels dos cunyats davant del cas horrible,
que va deixâ el meu cor reblert de pena,
4.uns altres turmentats i uns nous martiris
veia, entorn meu, allà on dugués mos passos
i arreu on em girés o els ulls guaitessin.
7.Sóc ara al cercle terç, el de la pluja
pesada i freda, eterna i maleïda:
ni qualitat ni regla mai s'hi innoven.
10.Pedra granada, i neu, i una aigua bruta,
per l'aire tenebrós barrejats cauen:
en rebre això, esdevé pudent la terra.[1]


  1. Al tornar della mente, che si chiuse
    dinanzi alla pietà de' due cognati,
    che di tristizia tutto mi confuse,
    4nuovi tormenti e nuovi tormentati
    mi veggio intorno, come ch'io mi muova
    e ch'io mi volga, e come ch'io mi guati.
    7Io sono al terzo cerchio, della piova
    eterna, maledetta, fredda e greve:
    regola e qualità mai non l'è nova,
    10Grandine grossa, e acqua tinta, e neve
    per l'aer tenebroso si riversa:
    pute la terra che questo riceve.