Pàgina:La Divina Comèdia. Infern (1921).djvu/55

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

49.I a mi ella:— Ta pàtria, que és curulla
talment d'enveja que ja el sac esbotza,
fou mon sojorn en la serena vida:
52.vosaltres, ciutadans, em dèieu Ciacco.
Per la malvada culpa de la gola,
com veus, em torno sec sota la pluja.
55.I no ho sóc pas jo sol, d'ànima trista:
totes aquestes passen semblant pena
per semblant culpa.— I romangué callada.
58.Li vaig respondre:—El teu patir, o Ciacco!,
em pesa tant, que em fa venir les llàgrimes.
Mes, si tu ho saps, a què pararà, digues-me,
61.la gent de la ciutat desavinguda;
si algú hi ha just; i la raó aclareix-me
d'haver-s'hi introduït tanta discòrdia.—
64.I Ciacco a mi:—Després de grans disputes
correrà sang; i el bàndol dels salvatges,
fent-li grans danys, a l'altre traurà fora.[1]


  1. 49Ed egli a me: "La tua città, ch'è piena
    d'invidia, sì, che già trabocca il sacco,
    seco mi tenne in la vita serena.
    52Voi, cittadini, mi chiamaste Ciacco:
    per la dannosa colpa della gola,
    come tu vedi, alla pioggia mi fiacco.
    55Ed io, anima trista, non son sola,
    chè tutte queste a simil pena stanno
    per simil colpa"; e più non fe' parola.
    58Io gli risposi: "Ciacco, il tuo affanno
    mi pesa sì, che a lagrimar m'invita;
    ma dimmi, se tu sai, a che verranno
    61li cittadin della città partita;
    s'alcun v'è giusto; e dimmi la cagione
    per che l'ha tanta discordia assalita."
    64Ed egli a me: "Dopo lunga tenzone
    verranno al sangue, e la parte selvaggia
    caccerà l'altra con molta offensione.