Pàgina:La Divina Comèdia. Infern (1921).djvu/60

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

7.Després, girant-se a aquella faç botida,
li digué així:—Ah, llop maleït! Calla!
Consumeix-te per dins amb ta rancúnia!
10.Nostra baixada al fons no és pas sens causa:
es vol en l'alt, on per Miquel fou feta
del superbiós estupre la venjança.—
13.Tal com les veles que, pel vent inflades,
cauen pansides perquè l'arbre es trenca,
s'aclofà a terra la rabiosa fera.
16.Així baixàrem a la quarta conca,
anant guanyant la riba adolorida
que tot el mal de l'univers ensaca.
19.Ah, justícia de Déu! ¿Qui tants n'ajunta,
de nous patirs i càstigs com vaig veure-hi?
I per què nostra culpa així ens destroça?
22.Com fa l'onada allà sobre Caribdis,
que es romp quan amb una altra, saltant, topa,
aquesta gent, ací, cal que així dansi.[1]


  1. 7Poi si rivolse a quella enfiata labbia,
    e disse: "Taci, maledetto lupo;
    consuma dentro te con la rua rabbia!
    10Non è senza cagion l'andare al cupo:
    vuolsi nell'alto, là dove Michele
    fe' la vendetta del superbo strupo."
    13Quali dal vento le gonfiate vele
    caggiono avvolte, poi che l'alber fiacca
    tal cadde a terra la fiera crudele.
    16Così scendemmo nella quarta lacca,
    pigliando più della dolente ripa,
    che il mal dell'universo tutto insacca.
    19Ahi, giustizia di Dio! tante chi stipa
    nuove travaglie e pene quante io viddi?
    e perchè nostra colpa sì ne scipa?
    22Come fa l'onda là sovra Cariddi,
    che si frange con quella in cui s'intoppa.
    così convien che qui la gente riddi: