Pàgina:La Llengua catalana (1896).djvu/16

tums de las nissagas invasoras, aixís mateix se modificà la llengua primitiva d'aquestas encontradas, apropiantse en gran munió paraulas y frases y construccions de las llenguas parladas per aquellas nacions dominadoras, encara que sempre descobrintse per entre mitj del llenguatge novament format a Catalunya l'espurnejar de la llengua mare, que no va voler desapareixer y quedà viventa, no tant en paraulas soltas que fan la vestidura, sinó en la sanch d'ella que per tot lo seu cos circula y que li dóna un ayre de severitat honrada, d'energia, de franca y bondadosa noblesa que la caracterisa y la diferencía, de las arrels fins á las fullas, de las altras llenguas d'Europa, que són tant tributarias, si no més que la nostra, de la llengua llatina. Més si persistia l'esperit d'independencia en la llengua parlada, que, com veyem, fongué'l metall tot de la seva essencia en lo motllo estranger d'ahont sortí la llengua nova, no va ser igual en la llengua escrita, que continuà essent la mateixa llengua de Roma, necessitantse temps molt majors pera que sortís á la vida. Tant va ser aixís, que, prescindint d'algunas clàusulas catalanas que apareixen en instruments llatins del sigle X y de principis del XI, fins á mitjans d'aquet sigle no's comensan á trobar en la nostra terra instruments complerts escrits en llengua catalana.
 Més en aquesta edat, senyors, ja s'havia tornat á formar aquella hermosa patria de parentiu que rebrotava renovellada y ardorosa y fantasiant alegrias de des las ayguas del Loire