Pàgina:La caiguda de Morella.djvu/18

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
Per. Has caygut?...
Ant. Ay!
Per. Paciencia.
Ant. Tan de bó que hagues caigut.
Jau. Pero que tens?
Ant. Unas fregas

m'han de fe, sino jo m' moru.

Jau. Pero esplicat.
Ant. Seño Pera,

vagi á buscá desaguida
l'estremunció á la Iglesia
perque es l' cop que he rebut
per morirse de rapenta.

Per. Be ja hi aniré, pero esplicat
Ant. Ay ! Ja ho faré.... Tot depresa

anaba dret á la plasa
per saber aquell suroll que era,
у la viuda den set dits
am diu prop de la taberna,
no corris tonto; (ay ay! ay!
no m' puch valé de la esquena,)
si vas á veure axo que es
jo ja ho se; una friolera,
es que acaba de arribá
ara tot just D. Cabrera.
Ay! apreto mes el pas,
paran als timbals, y que era?
quels' soldats formats se estaban
á la plasa a dos rengleras.
Yo mi fico per saber....
am dona n' Pau una espentą
y am tira sobra un soldat,