posessiu a tutejar-me de nou. Però, si l vostre desig es tutejar-nos, per què no podem fer-ho a la meitat? Jo us tutejaré.
I l'Ombra, desde llavores, va tractar de tu el seu amo.
— Es ben pesat, això — pensava aquest: — que jo agi de dir-li vós mentres ell me diu de tu!
Però, de bon o mal grat, va aver de passar per aquí.
Van arribar a una ciutat d'aigües. Hi avia allí molts extrangers, principalment la filla d'un rei que era molt maca. Hi avia anat pel tractament d'una greu malaltia, que consistia en tenir l'esguard massa escrutador: veia les coses massa distinctament, i això li treia tota il·lusió. Va notar tot seguit que l que avia arribat no era un ome com els altres.
— Se diu que ve aquí per al tractament de la seva barba — se va dir ella; — però jo ja conec el mal que té; li falta Ombra.
Això va avivar la seva curiositat, i en el passeig va fer-se presentar a l'extranger.
— ¿No es veritat — va dir tot seguit —
Pàgina:La dòna d'aigua i altres contalles (1911).djvu/59
Aquesta pàgina ha estat revisada.
