a la meva Ombra: ja tenia bones raons per no dir-li.
I veus-aquí l'Ombra i el Savi anant-sen cap al país de la princesa.
— Escolta, mon bon amic — va dir l'Ombra al Savi. — Vet-aquí que m'he tornat poderosa i feliç. Vui fer-te també ditxós. Viuras al meu castell, te passejaras en la meva carroça reial, i cobraras cent mil escuts l'any. Però, a canvi de tot això, te deixaràs dir que ets la meva Ombra. No diras mai que has sigut un ome. Una vegada l'any, quan farà sól i jo m faré veure, vindras a arrupir-te als meus peus com una ombra vertadera. Car aig de notificar-te que m caso aquest vespre amb la filla del rei.
— No u vui! — va cridar el Savi. — Això ja es massa. Jo no faré pas això, ni tu tampoc. Això seria enganyar la filla del rei i tot el país. Diré a tot-om que jo soc l'ome i que tu no ets més que una Ombra coberta de vestits d'ome.
— No t creurà ningú — va dir l'Ombra. — Sigues raonable, o si no crido l guarda.
Pàgina:La dòna d'aigua i altres contalles (1911).djvu/63
Aquesta pàgina ha estat revisada.
