Si no és cert el que m'indica,
fa molt mal d'entrâ aqui dins;
i si és cert, com presenteixo,
¿per què,'l tonto, no m'ho diu?...
Cada dia vaig voltant-lo
cercant que m'obri el seu pit;
ell, vergonyós, se n'escusa;
si m' estima, no ho vol dir...
però per més que s' ho calli,
els seus fets prou que ho han dit.
(Pausa. Mira per la finestra.)
Ara lliga les violetes...
¡Ai, si amb ell pogués fê així!
¡Tú no vols dir que m'estimes
però jo t' ho faré dir!(Pausa.)
Sembla que ja surt del quarto.
També's mira... ¡Es presumit!...
No trigarà gaire estona
que'l tindrem aquí al meu pís.
Deixa'm mirar, que no'm trobi
que no vaig amb el meu chic.
(Es mira al mirall.)
Bé, ja estic bé; ja'l puc rebre.
(Se sent un timbre.)
Sento'l timbre... ¡Ja és aquí!(Alegra.)
Vès, a casa, ¿a què vindría,
si a cas no vingués per mí?
ESCENA II
Nuri i Lluis
| Nuri
|
Vaia! I doncs, què?...
¿Què no ho sab que aquí vostè,
no necessita permís?
|
| Lluis
|
Doncs deixem-nos d' etiquetes,
i aqui té les violetes
|
