Pàgina:La festa del blat (191-).djvu/11
LA FESTA DEL BLAT 4I QUICA Empaytanth. Tu rebràs! Tu! MARTINET Si no'm tocareu y us la pendró. QUICA Ja veuràs jol SEBIO A Maiiinet. Dcxala, home. MARTINET La escombra! QUICA Bergant! Més que bergant! MARTINET Ja es meva! Prenen/li. QUICA Lo bergantàs! Miréusel! Dómla, lladre! Rcmalchit! La escombra! Lladrel Hn altra escena Faci indica al oncle Tclm qu'ha arribat l'hora d'anarsen a treballar a Barcelona, obehint a un deshx que no'I dexa. A lo qual l'oncle Telm li observa'ls perills de la ciutat, hont comensen a fer adeptes les doctrines disolvents. Ve una escena de transició entre Quica y Manela y a la escena V Vicentó manifesta disgust per creure que l'Oriola no li du voluntat. A la escena VI compareix l'Oriola ab la garba de blat, seguida de la gent y de la música. Oriola explica que la murria de Vicentó no ve d'altra cosa sinó d'havcrla perseguida y haver caygut, després de lo qual s'entra a la ESCENA VII ORIOLA, QUICA, MANELA, VICENTÓ. FACI, SEBIO, MAR'lTNET, ALEIX, homes, dones y JAUME quan s'ir.diqui. oriola Escolteu, qu'ara ve'l bo. Donchs, ha sigut que, en arribant a la font dc la Teula, hi havia un home arrambat al marge de baix, sabeu? Y, la veritat, a mi m'ha trencat cl cor, perquè talment semblava que s'anés a acabar aquell pobret home, que massa's veya que no's podia alsar d'en terra. Eti Jaume's presenta a la porta del fons; utngú's fixa en ell. Jo que m'hi acosto, y li faig «Germanet, qué teniu?» Y no m'ha respost ni un mot, ab la vista closa y'l pit que li anava com una manxa. Ay, quina pena que fcya'l scntirlo! En Jaume entra poch a poch quedanfse arreconat al fons. Jo que hi torno cridant
