Pàgina:La festa del blat (191-).djvu/13
la festa del blat 43 Després d'altra escena en la qual l'Oriola y les noves dcsapa- rexen per dur la garba a dalt, apareix [aume, qu'explica en un monòlech lo que li ha passat al mati. ESCENA IX jaume Se diu... Oriola. Ja m'en recordaré: Oriola. Pausa. Dessegnida que baxi li diré: gràcies per l'aygua, y'ls diners te'ls torno. Y després, a morirme! Pausa llarga. Quin dia som? si, si: som diumenge; com lo dia en que vaig posar la bomba, que també... Mirant per tot. que també ho era. Pausa. Sembla mentida l'aygua sola!... Perquè jo m'anava morint, y ara n'hi hà per estona. Pausa. L'úl- tim tros de pà va ser... el dijous allà al poble de Sant... Ab no menjar tants dies, la memoria'm fuig... Vaig comprar tots els cèntims de pà y jo no me'l vaig menjar tot... Ah, sí:'n vaig donar la mey- tat a aquell pobre vell, y... l'altra me la vaig partir ab la cegueta que passava la palanca de... no sé hont. Pausa. Qu'es bonich Oriola! Dones com aquesta no haurien de néxer a casa dels hisendats; haurien d'esser filles del pobre, y després mullers del pobre. De pobres com... Pausa. Tot, tot se m'ha acabat per sempre! Se sent a dalt una rialla de les dones. Còm riuen aquelles! Y jo que'm cre- ya que tothom s'alsaría rabiós contra dels richs!... Altra rialla a dalt. No ho saben, nó, els meus companys d'allà baix que hi hagi encara tanta alegria escampada. Deycm: el món està perdut; cal fer foch nou perquè no patexi tanta de gent. Y aquexos dies he passat per vora d'una fàbrica, y sortia tothom tan alegre!... Y a vora d'iglesies m entres tocaven a missa, y no s'ha acabat axó, nó, que la gent hi và com quan m'hi duya la mare. Ahir, al voltar una montanya, escopetades y cridadissa: potser s'ha alsat aquell poble contra'ls amos! Quanta de gent a
