Pàgina:La festa del blat (191-).djvu/18
a. guimerà que no tinch ulls per mirar aquestes coses que dius, y en tinch per plorar sens enténdret! Plorant silenciosa. ( jaumf. Ay, pobre de mi, que'I be que m'has fet te'l pago donante pena! oriola Nó, nó! Si jo estich contenta de plorar! Si voldria plorar més encara! Y quins desitjós que tinch dc plorar forsa, mare meva! taume Resolt. Jo me'n haig d'anar d'aqui perquè axò s'acabi. oriola Y hont vols anar ara? Y digues, qui es que t'espera? jaume Mirat, y es l'últim cop: derrera meu, del meu passat, sabs? ja no hi ha rès: es com si cap enrera jo fos ja mort. Cap endevant, y axò no més ho sabs tu, seré mort ara, ara. oriola Nó, nó! May a matarte! Oncle Tclm! Quica! Veniu! Al acte d'anar en Jaunie a sortir per la porta del fons se troba ab l'oncle Tehn que l'atura. S'acaba i'acte després de dues escenes en les quals comensa ja a sortir clarament la figura de Jaume y la llevor de l'anarquia que
