Pàgina:La festa del blat (191-).djvu/22
a. GUIMERÀ quica JAUME QUICA manela dimas manela dimas manela Veuràs: t'ho he dit per riure axò. Y ara compònte- les. Volenlsen anar. Privantla d'anarsen. Si jo no ho crech; si jo... Que tornen aquells! Y jo me'n vaig dintre. En Jaume's queda pensaiiu. Apart. Si sembla que soch jo matexa l'enamorada del Jaume! Se'n và pel primer terme de la dreta. Ve rient, ab el cistell ple dc pomes. Quin revés, oy? Per que guaytaves! Id., ab un cove de- cols. Me'n clavaràs un altre demà, de revés? Sí, Manela! Si que te'l clavaré! Tornémhi ara? Nó. Surten per la dreta, segon terme, rient sempre. Les escenes V y VI, que copiem a continuació, donen completa idea de la marxa dc l'obra y de la evolució que's produeix en l'esperit dels personatges. ESCENA V íaume Malchit sia'l dia y l'hora en que ho vaig prometre a la Oriola! Ara ja aquest poble bulliria tot, y'ls pobles dels voltants; y quan donessin el crit a Barcelona, aqui'l donarien també y ja seríem iguals tots els homes! Y aleshores aniria a la Oriola y li diria: ara ja puch ésser el teu marit per tota la vida. Sinó qu'ella'm va fer prometre que no les predicaria més aquestes coses; y ella fa de mi'l que vol: sembla mentida! Anant d'un lloch al altre. Pausa llarga. Y es que mira d'una manera... que un home per feria contenta, que no faria?... Pausa, transfonnant la cara d'anguniosa en plascenta. Si jo estos ben segur de qu'ella m'estima!... y ella renyís ab el Vicentó per sempre!... me'n aniria lluny d'aqui, no sé hont, lluny, hont pogués fer una fortuna depressa.
