Aquesta pàgina ha estat validada.
me millor. Jo somreya per remerciarla y procurava dissimular mos vius dolor pera no donarli més pena, assegurant que tot allò era poca cosa; qu'al molí hi arribría de sobres y fins a casa també, en proba de lo qual, fent un esfors sobre-humà, vaig posarme dret.
Ens disposavam a posarnos en marxa, quan sentirem una veu que cridava a la Coralí. Era'l seu pare, a qui algú havía avisat dels crits de «socors» que s'havían sentit cap al bosch, y venía adalerat pera saber el què.
Al regonèxer aquella veu, ens mirarem confosos.
— ¿Y què li diràs al teu pare?— vaig interrogar jo.
Ella, abaxant el cap, respongué:
— Li contaré tota la veritat. No he mentit may.
