teressis per la meva pubilla; ella també ho fa per tu. Hores hà que venía sotjar a la porta de la cambra y quan sentía els teus ronquets de canonge, se'n tornava tota contenta. Endemés, està tota reexida. Va patir molt ahir, la pobra: va fer una plagasitat, una criaturada, y de poch trobava la sabata de son peu, es cert; mes no ho va pas fer ab malicia, crègasho.
L'Ibo l'havía citada a l'alzinar y ella hi hauría pas anat, perquè, axò sí, de drol-la y ditxosota ja ho es; fa com sa mare, que Deu la tinga al cel, que per broma, sempre li agradava tenirne quatre ò cinch en ronda, y abans no va donarme'l sí, no'm va pas fer pretenir poch ni gayre, però... fòra d'axò, ni de fadrina ni de casada, may ningú se la va mal posar en boca per rès. Donchs la noya es axís, y proba de que no hi volía rès ab l'Esparver, n'es que t'hi cridés a n'a tu; ella's pensava, la beneyta, qu'encara erau tap y carbassa; no la sabía la topada del molí de la Frau; jo sí que la sabía ¿sabs? per que jo ho se tot, y si m'ho hagués comunicat, ja li hauría dit lo que feya
Pàgina:La punyalada (1904).djvu/160
Aquesta pàgina ha estat validada.
