Pàgina:La punyalada (1904).djvu/188

Poch després tornavam cap al santuari y ella ia s'havía posat seria y tornava a tenir entre mans el punyalet.
— ¿Vols que te'l guardi?— li diguí fent posat de pèndreli.
— Nó,— feu ella retirantlo vivament y besantlo,— no vull dexarlo may més.— Baxant més la veu y mirantme ab rialla entre maliciosa y ingènua:— Si algú volgués robarme ¿com ho faría?—
Vaig recordarme de nou de la tarda del bosch, y penetrant la seva intenció, vaig dirli resoltament, acompanyant les paraules ab el gesto:
— Mira, si venía'l cas, dret al cor y a fons.
— ¿Y si aquest fossis tu?— afegí ella, fent més coquetona la rialla.
— Si fos jo qu'anés contra lley, més a fons encara!— vaig respostarli sostenintli la mirada.
— ¡Axís! ¿eh?— Y al dir axó brandà la eyna ab moviment tant sobtat y dreturer, que maquinalment m'obligà a fer un salt enrera.
Ella esclatà a riure y envaynant el punyal, qu'en un santiament des-