For.
|
Escolta; si parlas no 't creurá ningú, mes vas á presiri. Si callas, tindrás lo que 't fassi falta: escull.
|
Llu.
|
Escolta, Fornellá, ja he escullit. Ets la mala sombra que fa molts anys impedeix que 'l sol de la alegría entri á aquesta casa. ¡Ja n' hi ha prou! Torna á Barcelona. Dexa en pau á la Ernestina.
|
For.
|
Llop del Pirinéu, tornáten al jas y no te 'm posis al devant, perque ni m' esglayan los teus udols, ni las tevas dents y grapas poden ferme una esgarrinchada. Vull lo que vull, y lo que vull será, encara que tinga que axafarte.
|
Llu.
|
¡Mal home! Quí sab! Quí sab!
|
For.
|
Vésten, que vé algú.
|
Llu.
|
Hem de seguir la conversa.
|
For.
|
Vésten ó si nó .. (Amenasántlo).
|
Llu.
|
¿Qué? (Se cuadra ab actitut resolta.)
|
For.
|
Seguirem la conversa, si te 'n vas ara. (Lluis va á la exida.)
|
ESCENA XIV
FORNELLA, LLUIS, ERNESTINA y després RAFEL.
Ern.
|
Diu 'l pare si vol fer lo favor de passar al séu cuarto per darli las gracias.
|
For.
|
(Ja es fora.) Li ha agradat lo regalo?
|
For.
|
Tot es poch per tú. (S' en va.)
|
Llu.
|
¡Ernestina! (Al veurer que Fornellá es fora.)
|
Llu.
|
¡Deu sab que vull lo séu bé! Es aquí y vol parlarli, y li he dit: Esperi.
|
Llu.
|
¡D' ell! D' ell! (Fa senya y entra Rafel.)
|
Ern.
|
¿Qué héu fet, Lluis?
|
Llu.
|
També la seva mare estimava com vosté estima. No vull que vosté plori. ¡No ho vull! (Se 'n va.)
|
Ern.
|
¿Per qué has tornat?
|
Ern.
|
Ments; perquè de ser veritat, no te 'n haurías anat. Y ara véns, ara, cuan ningú t' esperava.
|
Ern.
|
¿Per qué había d' esperarte? Rafel; ni ets ca-
|