Ram.
|
Y ni tú ni ellas sabeu may cap veritat, perque tot lo que os dihéu sol sortir mentida.
|
Dor.
|
Lo mateix que 'l que diuhen de don Rafel.
|
Ram.
|
¿De modo que no es veritat que siga fill del que va matar á un vehí del poble fa molts anys?
|
Dor.
|
Es fill del que diuhen que 'l va matar, lo cual es molt diferent.
|
Ram.
|
¿Donchs, cóm es que tot lo poble diu que 'l assessí fou en Rocalva?
|
Dor.
|
¡Deya, deya, deya! perque avuy ja tothom dubta.
|
Ram.
|
El cas es que la gent diu...
|
Dor.
|
¡Fassin cas del que diu la gent! ¿Sab qué diu de vostés? Que cap criada aguanta á casa seva perque 'ls hi tancan el pá
|
Dor.
|
Y 'l menjá escasseja.
|
Dor.
|
Y si trencan un plat, los hi fan pagar.
|
Ram.
|
Axó es veritat. Pero aquí no 's tracta de nosaltres, sinó del nostre parent, que no 'n surt molt ben lliurat del que diuhen. Y diuhen: ¿Per ventura no es lo pare de la que s' ha enamorat de una persona tan despreciable com aquet jove?
|
Mar.
|
Y afeigexen, ab molta rahó, que es fill d' un home que hauria degut morir penjat.
|
Ram.
|
Y tothom diu que tant res de bo deu ser lo fill com lo pare.
|
ESCENA IV
Dits, D. JOSEPH.
Jos.
|
¿Parléu del assunto?
|
Ram.
|
De qué vols que parlém, Joseph? ¿de qué vols que parlém?
|
Mar.
|
No 's pot sortir al carrer sense sentir: ¿Quí habia de dir que la Pubilla s' enamorés de un tal home? perque ja sab tothom quí es don Rafel.
|
Dor.
|
(¡Bé 't podrias mossegar la llengua!)
|