Aquesta pàgina ha estat revisada.
Jan. | També podriam dirnosho devant vostre, perque gracias á Deu no tenim que amagarnos de ningú, puig tothom sab que jo la vull, que ella 'm vol, y cuan al amo li sembli nos casarém. |
Car. | Y com ara la Pubilleta 's casará segons diuhen... |
Llu. | No n' había sentit parlar. |
Jan. | ¿Qué heu d' haber sentit, si com los esparvers, sols estéu bé lluny de la gent? |
Llu. | ¡Per lo bó que en ella s' hi troba...! |
Car. | Teniu 'l catau apartat del poble, en una casa amagada entre las rocas. |
Llu. | Encara no n' es prou d' amagada. Més amagat es lo jas del llop. |
Jan. | Anéusenhi. |
Llu. | Pot ser hi estaria millor que entre las personas. |
Jan. | Si no se os menjava. ¿Quín gust hi trobéu á viure sol? |
Llu. | ¡Qué més voldria jo que poguer estar sol! Mes sempre estich acompanyat. |
Jan. | De la vostra conciencia. |
Llu. | ¿Qué has dit? De la teva conciencia cúidaten tú, que la meva... (ja 's cuida de mi ) (Pausa.) ¿Ab qui 's casa la Pubilla? |
Car. | Ab l' hereu Fornellá. |
Llu. | ¡Mentida! Avans la plana pujará als Pirineus y 'l Canigó devallará á la plana ¡Mentida!
|
Jan. | ¡Veritat! (Pausa. Refentse Lluis.) |
Llu. | ¿Y á mi que 'm fa que 's casi ó que no 's casi? Rés, Rés. ¿Qué tinch que veure jo ab en Fornellá ni ab la Pubilla, ni ab ningú? ¡Rés! Rés! (Torna al escó.) Digas, Janet: ¿la Pubilla vol casarse ab l' heréu Fornellà? |
Jan. | Si s' hi casa es perque vol, perque es sabut que cuan una noya no vol casarse, ni 'l Sant Pare pot casarla. |
Llu. | ¿Quí ha fet aquet casament? |
Jan. | Me sembla que á l' hereu y á la pubilla los hi haurá sucsehit lo que á aquesta y á mi. Nos varem estimar sense donárnosen compte. Després vareig conexer que la estimava y li vaig dir: Caritat, t' estimo. Ella 'm va mirar y 'm va respondrer ab una rialleta que volia dir: Veyas, Janet, jo també t' estimava y fins ara no me 'n he adonat. Y desde llavors nos |