No voldríem acabar aquest apartat sense referir-nos a la producció llatina dels germans Simon Delitala. En circumstàncies estretament lligades a les efemèrides que hem tingut en compte fins ara, no van deixar de dedicar als personatges que consideraren dignes de llur atenció certs textos llatins que, posteriorment, foren recordats també amb molt d'entusiasme per la crítica literària.
Domènec Simon, d'una banda, és autor de sis inscripcions llatines dedicades a G.M. Incisa Beccaria, incloses al ja esmentat Trattenimento sulla storia sacra; i de dos epigrames, un adreçat al bisbe I. Astesan i un altre a Ludovico Baille[1] en ocasió de la mort del seu fill Giovanni Cesare (SIOTTO 1966, IV, 159).
Però fou Joan Francesc Simon qui va rebre els elogis més calorosos de G. Siotto Pintor, que va lloar el seu estil només superat a Sardenya per F. Carboni i Iacopo Pinto[2]. Els seus textos cabdals, sempre segons Siotto Pintor (1966, IV, 159), foren la inscripció posada a Roma damunt la tomba del teòleg Giovanni Melis (1794); l'epístola en versos amb què encapçalà l'edició de les obres d'A. Berlendis (1784); i la dedicatòria a Angelo Simon, de Bosa, amb què introduïa De laudibus Joannis Antonii Cossu (1787) -opuscle que es va publicar gràcies al mecenatge de F. Carboni-, i que va merèixer les següents paraules de Siotto Pintor:
"[Joan Francesc Simon] seguitò in questo elogio meglio la maniera di Plinio che di Tullio, e obbedì al gusto del secolo, che invece d'orazioni magniloque si compiace d'elogi, ai quali le opere dei defunti valgano di fondamento" (SIOTTO 1966, III, 344).
IV.3.- Lectures
L'estudi de la correspondència de Bartomeu Simon amb el seu fill Domènec ens forneix, a més de notícies precioses de cara a la reconstrucció de la trajectòria personal i professional del pare, nombroses dades d'interès relatives a la seva formació i actitud literàries.
- ↑ Pel que fa a L. Baille (Càller 1764-1839), un dels més prestigiosos estudiosos d'història local, veg. ALZIATOR 1954, 354-355. A la Biblioteca Universitària de Càller es converven molts documents recollits durant les seves recerques, entre els quals volem destacar certs manuscrits deguts a F. Carboni, M. Madau i J.A. Màssala.
- ↑ Iacopo Pinto (Sàsser 1575 - Madrid 1650) és autor del llibre intitulat Christus crucifixus (Lió 1624), que estudia SIOTTO 1966, II, 88-90.
