El 18 d'abril de 1783, al capdavall, Bartomeu Simon notificava a Domènec que la Reial audiència havia acabat reconeixent l'Hospital de Sant Antoni com a hereu universal del marquès, per la qual cosa es va trobar no només havent de tornar tot allò que li havia estat deixat en herència sinó també els beneficis percebuts durant l'administració d'aquells béns.
III.10.- Els anys precedents a l'expulsió de Càller
La poc dissimulada ambició de Bartomeu Simon -que no només va recórrer contra la sentència que havia legitimat les aspiracions de l'Hospital de Càller sinó que va continuar encara l'altra contra els germans Delitala Solinas, tot reclamant el títol de marquès- va desvetllar les crítiques d'un poderós sector de la noblesa sarda que, sobretot, envejava l'òptima posició que gràcies a la seva influència havien aconseguit els seus quatre fills. Aquests atacs tendiren a malinterpretar les gestions de Bartomeu Simon enfront dels funcionaris més pretigiosos sobretot a partir del 1788, any en què el seu fill Domènec fou víctima de la maldicència de certs funcionaris piemontesos. Tot seguit, una sèrie d'incidents van anar allunyant Bartomeu Simon del favor de les autoritats. Entre d'altres de menor importància, destaca sobretot la forta polèmica que l'any 1790 va esclatar a l'Alguer, entorn de la direcció de l'escola reial. És molt abundant la documentació relativa a aquesta qüestió[1], que tot seguit resumirem per tal de comprendre l'abast de la polèmica que va originar.
Tal com Bartomeu Simon havia insinuat l'any 1776, el 24 d'agost de 1786 l'arquebisbe de Sàsser, Filippo Giacinto, va proposar el pare Soffí com a prefecte i professor de Filosofia de l'escola reial de l'Alguer, tot substituint el també ex-jesuïta Sogos. Quatre anys més tard, però, Ll. Soffí va dimitir del càrrec de prefecte a causa de certes calúmnies de què l'havien acusat -escrivia ell mateix- "pochi scolari malcontenti". Aquests parlars malignes, de fet, li atribuïen la responsabilitat de la mort del fill d'una rica dona de la família Capuano, que volia recórrer davant del virrei tot assegurant que la mort del jove havia estat causada per "la paura concepita d'alcune staffilate". Ningú no discutia, això és cert, la rigidesa dels mètodes pedagògics de Soffí.
El pare Bersani, nou prefecte de l'escola, no va acceptar que Ll. Soffí hi continués com a professor de Filosofia i va insistir davant l'arquebisbe fins a aconseguir la seva completa expulsió,
- ↑ Les cartes, memòries i altres documents que recorden els fets poden ser consultats a l'AG (lligs. 203, 237 i 238) i a l'AComA (docs. 792/87, 792/90, 792/172, 792/178 i 792/179).
