Pàgina:Llibre de disputació de l'ase (1922).djvu/42

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

Donà sobre nosaltres en la present vida.
Si així n'es, vós nos fahets ofensa.
Venits-vos-en denant l'excellença
De nostre Rey e de sa Senyoría:
Si no, mal vostre grat e rebetllía,
Menar-vos-hi he ah sa reyal llicença.»



Fra Encelm diu al renart

Encontinent havent ohit les paraules del renart, e vehent que si jo no era obedient a son manament lo joch podia anar malament per a mi; och encare que estava tot sol entre tant d'animals, los quals estaven tots corroçats contra mi; jo pensí en mi meteix que mellor consell e pus savi era per a mi d'anar que no de contendre, perquè, responent-li, diguí les paraules següents:

«Valent porter de la cort lleonina
Molt volenters faré lo viatge,
Car per cert serà mon aventatge
De publicar aytal vera doctrina:
Ço es dir, que la virtut divina
Dóna poder a l'humanal llinatge
De fer als animals bé, o vil ultratge,
Per ço com són sots sa potencia digna.
Lo méu anar a tots serà rohina,
Lo méu parlar trobaràn fort selvatge,
Abans departir per al méu aventatge
De vostre Rey vull saulconduyt e firma.»