Pàgina:Lo gayter del Llobregat. Poesias de D. Joaquim Rubió y Ors (1858).djvu/144

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

Sostres sentí los esparons llustrosos
Del valerós crusát que mort plorá.

La gótica capella aquí hi havia
Ahont novell caballer vetllá las armas
Y 'ls esparons daurats que amor devia
Calsarli abans de eixir á guerreijar:
Y los altars brillants d' or y de marbre
Ahont, mort sont paladí en la santa terra,
Fugint del cants, festins y jochs de guerra
Vingué son vel sa dama á deposar.

Qué no restás, mon Deu, entr' eixas ruinas
De aquells donsells, y caballers y damas
La sombra en la paret, com raigs de flamas
Resta entre 'ls astres del cometa ardent!
Que no restás un trist ressó á la menos
De llurs cants, y festins, y crits de festa,
Com en las cordas de una lira resta
Débil ressó del últim cant recent!...



¡Mes ay! mentre 'ls monts conservan
De ayre los llurs blaus dossers,
Llurs cabelleras de roures,
Llurs dïademas de neu,