Aquesta pàgina ha estat validada.
A DONYA ISABEL II,
COMPTESA DE BARCELONA.
Reyna qu' en cadira d' or,
Ahont se assentaren cent reys,
Rebeu, ángel de candor,
Lo encens que os crema ab amor
Lo poble á qui dictau lleys;
Perdonau si en aspres cants,
Postrat prop d' eixa cadira,
Cel estrellat ahont brillants
Resplendeixen mil diamants,
Vinch á puntejar ma lira.
