Pàgina:Lo gayter del Llobregat. Poesias de D. Joaquim Rubió y Ors (1858).djvu/192

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

¡Y quánt deuhen de ser menos amargas
Las llágrimas que cull un altre cor,
Y las horas de afany quánt menos llargas
Quant comparteix algú nostre dolor!

Quánt menos grans los mals si algú suspira
Al oir los suspirs qu' exhala un pit;
Si quant, com una lira en altre lira,
Trova eco en altre cor de un cor lo crit!

Per ço, ó bell cor, com gran es ta hermosura,
Quant sobre 'ls mals de Silvio't viu plorar,
O bell cor, tinguí enveja á s'amargura,
Pus coneguí aquell jorn com la ternura
Pot las borrascas de un cor trist calmar.





No sé, mon Deu, si en eixa vall penosa
Tinch de anar flors ó espinas trepitjant;
Si en rius me banyaré de aygua de rosa
O apagaré ma set bebent mon plant;

¡Mes ay! si per' sufrir vingui á la terra,
Si deuhen ser ma herencia los dolors,
Y mon tránsit pel mon continua guerra,
Y mos unichs cantars suspirs y plors;