Aquesta pàgina ha estat revisada.
Brillant la cabalcada era
Y de Aragó la bandera
Onejava al vent llaugera
En mans del rey,
Que ab s'armadura daurada
Brillava en la cabalcada,
Com la lluna platejada
Entre 'ls estels.
Ja 'ls elms de plata llustrosos
Y 'ls escuts d'or mes famosos
Saltan brillant en mil trossos
Per la pols,
Per' probar qui en aquell dia
Lo mes valoros seria
Que la reyna elegiria
Dels amors.
Moltas ninas catalanas
Creyan tal vegada ufanas
Ser del torneig soberanas
Aquell jorn,
Mes ahont ve del pla la filla
Tota hermosura se humilla,
om la estrella que mes brilla
Prop del sol.
