Aquesta pàgina ha estat validada.
Remóntat, pus hi ha una altura
Fins hont los llampechs no arrivan,
Y hont s' espargeix molt mes pura
Del rey dels astres la llum;
Fins á la qual tant sols pujan,
Pus te allí Deu sa morada,
Los olors de la encensada,
Mes no d' envidia lo fum.
Ángel dels cants, si, remóntat
Y olvidat d' eix mon que olvida;
Busca en Deu, qu' es font de vida,
Mes vida per' mes cantar;
Y com lo cisne navega
Sens mirarne si sa sombra
Sobre brenyas se arrosega,
O de cristall sobre un mar,
Vola tu, y volantne canta
Sens' cuydar de que ta troba
Pura com Deu, com Deu santa.
Arranque xiulets ó plors;
Que 'l geni á qui 'l mon olvida
Dret te lo mon á olvidarne,
Y al abrich de Deu cantarne
Com lo aucell al de las flors.
Agost de 1840.
