Aquesta pàgina ha estat revisada.
Senyor! Senyor! si fins ton trono puja
Lo encens que avuy las Islas Fortunadas
Creman en tos altars,
Sobre lo Apóstol nou la urna divina
Derrama de tos dons, com las rosadas
Derramas sobre 'ls prats.
Posa en son bras lo escut de fortalesa,
En sos llávis la mel de la dulsura,
Ton foch sant en son cor.
Cenyeix son ample front ab la corona
Del saber, y son coll ab l' alba y pura
Estola del candor.
Y com estel en nit tempestuösa,
Y com cisterna de ayguas cristallinas
En mitg de un arenal,
Ell será lo consol de sas ovellas,
Que guiará á pasturar en las divinas
Alturas de llur patria celestial!
Desembre de 1858.
