Aquesta pàgina ha estat revisada.
Mes nosaltres ni som reynas,
Ni tenim tants aymadors,
Y avaro l' matí no 'ns dona
Tants joyells de girasol,
Ni tenim fullas tan ricas,
Ni nostre modest botó
Te olors, com los te la rosa,
La sultana de las flors.
Perqué donchs tanta tristesa
Sobre un semblant tant hermós?»
La Rosa.
«Perque tampoch á mí 'm canta
Sas trobas nostre cantor:
Perque si 'm cull ja no 'm posa,
Com abans, sobre son cor,
Ni 'm besa, com á sa nina
Diu que besa un amorós:
Ans distret, ell tot ternura
Abans y ara tot rigor,
Me desfá 'l cor tela á tela,
Fulla á fulla 'm dona mort.
Perque 'n mí ja may no busca,
Com abans, inspiracions,
Ni ja en sa gayta ressona
Ni 'ls vostres, ni 'l meu nom dols.»
