Aquesta pàgina ha estat revisada.
Comptas de la rica herencia,
Fruyt de tants anys de treballs;
Tu, que fins lo dols idioma
En que ls' trobadors cantaren
Y en que tos avis parlaren
A llurs prínceps y á llur Deu,
Has menyspreat, vila ingrata,
Com menysprea una donsella
Lo rich vel , que segons ella,
No cau be á son coll de neu.
Tu , que bas sofert sens queixarte
Que alguns fiils bastarts, ó vila,
Per envilirte é insultarte
En mala hora al mon vinguts,
Los sants marbres trossejassen
Dels sepulcres de tos comptes,
Y al vent las cendras llansassen:
De tos Jaumes may vençuts!
Alsat, ó Barcelona,
Prou has estat postrada y abatuda:
Mira que una corona
Tan gran com la perduda
