Pàgina:Lo rondallayre (1871).djvu/106

s'anava enmalaltint mes y tornantse mes magre. Per lo qual los seus companys tot era preguntarli qu'es que li passava, mes ell no'ls ho volia dir, fins que tant li pregaren, que 'ls hi contá.
 Y un d'ells que li diu: — Y per aixó t'apuras? Donchs, quan vingui lo dissapte, mentres las bruixas fan los seus untets y conjurs, n'agafas las morrallas y al finir aquells, de cop las tiras damunt de la mestressa y veurás com te'n desixes.
 Veus aquí que al dissapte següent, la dona del ferrer en tocantne las dotze horas, n'agafa l'aprenent y fuig de casa seva. Vola que volarás arriba á la cova ahont las bruixas se reunian, comensan totas plegadas de fer bullir la caldera y tan bon punt acabavan de fer fos seus conjurs, quan l'aprenent, de cop, tira las morrallas damunt de sa mestressa y eixa queda convertida en cavall, que be volia escaparse, mes l'aprenent ab las morrallas fortament la subjectava. Quan las altres bruixas van adonarsen, comensaren á volar pe'l seu damunt ab uns horrorosos crits y xiscles per veure si li podian fer deixar; mes ell ferm, pega volada y la dirigeix en vers á casa 'l seu amo. Truca á la porta y diu á n'aquest que li havian menat aquel cavall pera que'l ferresin. Amo y aprenent lo ferman, encenen la fornal y comensan á apariar lo ferro. Ella be prou que volia esplicar al amo com era la seva dona y se'l mirava ab ulls piadosos, mes la veu li mancava y lo ferrer, ab las ferraduras á la ma, vermellas de tan encesas qu'eran, una á una las hi aná clavant, sense ab res pararse.
 Quan lo tingueren ferrat de totas quatre potas, lo aprenent lo desfermá y se l'endugué al defora, anant-