Pàgina:Lo rondallayre (1871).djvu/59

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

tas y li digué li contás com era que las havia adquiridas. Cosa á la qual no 's feu pregar gens Moysés, ans al contrari li contá tot desseguida. Y 'l rey pensantse encara ferse mes rich del que ho era, se 'n volgué tambe anar á cercarne los tres cabells del dimoni y dirigint-se envers lo mateix camí que Moysés, no trobá res, fins á esser al pas de la llacuna, en lo qual hi havia 'l barquer que aixís que 'l tingué á dins de la barca, seguint lo consell del noy, se 'n sortí d'ella, y 'l deixá rema que remarás que may mes s'es lliurat de la tal feyna.
 Mentres tant, tothom trobava á faltar lo rey, fins que sapigueren que també era anat á cercar los tres cabells del dimoni y com vejeren que may mes tornava, fou pres acort per tots los sabis y prohoms del regne, per la sabiduría y prudencia que en Moysés era, de proclamarlo rey á n'ell, com aixis ho feren ab gran alegria y joya de tots sos subdits, que celebraren tota mena de festas.



LOS FUSTOTS.



 Hi havia un pare que tenia tres fillas, totas tres guapas y hermosas y per ell molt estimadas, tant que volent saber si dignament á lo seu amor corresponian, un dia las hi va preguntar com cadescuna d'ellas lo estimava y la mes gran li va dir que lo estimava com lo pa, la mitjana com lo vi y la mes petita va dirli que lo estimava com la sal. De qual resposta ne fou molt enujat lo pare per tenir á la sal com á poca cosa y ma-