Quan lo gegant los assolia tiraren la pinta á terra, mes con lo pensament atravessa també 'l foch prompte torná á conseguirlos.
— Blancaflor que 'n som perduts, altre volta torna ton pare á esser aquí.
Ella que's treu una xinel-la y li diu: — Quan nos vagia á agafar, tira la xinel·la á terra y n'eixirá un gran mar.
Y sortí la mar y ells á l'altre banda y encara que lo pensament travessa també 'l mar, com ja eran als Estats del Princep, lo gegant no hi pogué res.
Y Blancaflor y 'l princep s'enmaridaren y foren molt felissos, visquentne molts anys.
Una dona casada ab un home que de son primer matrimoni havia tingut una filla, tenia á eixa tan avorrida, que no li feya fer sino las pitjors feynas y estar sempre á la cendrera, rahó per la qual li deya la Cendrosa. En cambi á las sevas duas fillas, las tenia contempladas y ben vistas, com que sempre se las enduya á festas y las feya anar molt ben vestidas.
La Cendrosa á qui deyan tambe la Ventafochs per la feyna que sempre li feyan fer, era molt guapa y soferta, tan com lletjas y entonadas las altres, aixis es que tot ho prenia ab paciencia y fins ab agrado feya lo que li manavan, mes un dia li donaren un sach de mill pera que l'esclofollés mentres sa madrastra y germanas
