Pàgina:Lo secret de la neboda (1899).djvu/9
De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada
| TUYAS | Fem la pau, sí; pro jo imposaré las condicións, com á general vencedor: avuy te treurás lo dol. L'ocasió no pot ser més oportuna: es la festa major y anirém al envelat. |
| EMILIA | ¡Deu méu quina tía! ¿Pero cóm vol que cambihi de vestits, si no he cambiat de sentiments? |
| TUYAS | Y si tú ets incurable ¿qué hi hem de ferhi? |
| VEU | (Una veu enrregollada desde dins.) ¡Ala, passa, Carinyo! ¡A géurer! ¡Las bestias no hi entran á la sala! |
| TUYAS | Ah, es en Tóful. Lo meu deliciós guardabosch. |
| TÓFUL | Deu lo guart tingui, donya Tuyas. (A Emilia.) Perdoni sinyora... salut ab la companya... ¿Cóm ho passan?... ¿Molt bé? La de casa també... donya Tuyas, jo venía per parlarli... |
| TUYAS | Parla Tóful, parla. |
| TÓFUL | donya Tuyas. Aixó aixís no pot anar. Jo soch molt desgraciat. |
| TUYAS | Es clar pobre home, ab aquesta cara. |
| TÓFUL | Oh! Es perqué la rabia 'm fá sortir los colors á las oreyas... |
| TUYAS | ¿Y aixó fill? |
| TÓFUL | Escolti, donya Tuyas; jo fá més de cent anys que soch lo seu guarda, de pare á fill... y de fill á pare. |
| TUYAS | Sí: y de marit á muller y d'avi á avia. |
| TÓFUL | ¿Cóm? No ho entench. |
| TUYAS | No ho tens pas d'enténdrer. Esplícat. |
| TÓFUL | May ningú s'havía atrevit á posar lo peu al vedat, ni guarnirhi cap parany, ni tirá una escopetada sense que s'en fés l'estella. En vida del seu sinyó tots queyan á la trampa. ¡Y á fé de Deu que prou gelós n'estaba ell de la cassa! |
